RELAT
El Manel va arribar dotze minuts abans. Va continuar carrer avall perquè no volia esperar assegut al bar i, quan tornava, va veure l'Anna al semàfor. Feia set anys que no es veien.
Ella encara no l'havia descobert. Ell es va aturar davant d'una òptica. Podia esperar que arribés al bar i aparèixer mig minut després, com si acabés de baixar del cotxe. En lloc d'això, va girar a la primera cantonada i va donar la volta a l'illa.
Quan va tornar, encara faltaven quatre minuts per a l'hora. L'Anna ja estava asseguda.
—Pensava que arribaries abans.
—Jo?
—Tu sempre arribaves abans.
Van demanar un parell de birres. Ella havia canviat de feina; ell continuava al mateix lloc. Van parlar d'una parella que s'havia separat, d'un restaurant que ja no existia i d'en Ferran, que finalment havia venut la casa dels pares.
Quan el cambrer va portar les begudes, l'Anna va girar el sotagot fins que el dibuix va quedar dret. El Manel la va mirar.
—Encara ho fas.
L'Anna va abaixar la vista.
—Què?
Ell hi va fer un gest amb el dit. L'Anna va riure.
—No me n'havia adonat.
Durant uns segons tots dos van mirar la taula.
—T'he vist abans —va dir ella.
En Manel la va mirar.
—On?
—Davant de l'òptica.
Ell va agafar el got.
—Podies haver-me cridat.
—Sí.
—Per què no ho has fet?
L'Anna va tornar a girar el sotagot, tot i que ja estava dret.
—Tu també m'havies vist.
El Manel va beure una mica. Al cap d'una estona, ella va tornar a parlar del Ferran i de la casa. El Manel ja ho sabia, però no la va interrompre.